La candidatura ARA UAB ha sortit escollida per aquest curs a la Comissió Permanent del CEUAB. Entrevistem els seus membres: Jessica Marquès, David Montpeyó, Daniel Edward Price, Albert Gil, Eric Bermudez, Aroa Ruíz, Alfonso Salinas, Jordi Rodo, Marc Berengueras i Òscar Gómez.

La candidatura que ha sortit escollida per aquest curs a la Comissió Permanent del CEUAB està formada per Jessica Marquès, David Montpeyó, Daniel Edward Price, Albert Gil, Eric Bermudez, Aroa Ruíz, Alfonso Salinas, Jordi Rodo, Marc Berengueras i Òscar Gómez.

Però el CEUAB no existeix des de sempre. Segons la seva candidatura, ARA UAB, “si d’una cosa ha servit el Consell d’Estudiants ha sigut per ser un punt de referència. Abans del 2012 no hi havia un òrgan d’estudiants al qual et poguessis dirigir”. Hi havia organitzacions a nivell de facultat, i també assemblees, però no hi havia un òrgan on convergís tot.  A partir del 2012 el CEUAB es converteix en un punt de referència per a totes les facultats, ja que té unes competències que permeten que els estudiants, mitjançant els seus consells, puguin influir en la política universitària.

I quina és la importància de la constitució del CEUAB a partir del 2012? Hi ha hagut algun canvi en la participació estudiantil en aquests 4 anys? En resum, “si tens un consell d’estudiants que engloba totes les facultats, a l’hora de fer propostes i arribar als objectius que et proposes és més senzill. Al ser només un consell és molt més fàcil representar els estudiants, tant a nivell de rectorat, com a nivell estatal i de Catalunya. Com que és només un òrgan que fa una sinergia amb tota la resta de l’estat i d’Europa es pot transmetre la informació d’una manera molt més immediata i objectiva.”

Però la participació activa de l’estudiantat no és sempre la que s’espera. “Són dos universos paral·lels. Però no és un problema de la UAB sinó de totes les universitats de l’Estat. No tenim educació de participació i de millorar el que tenim. Sí que hem notat que en els darrers quatre anys la gent ha participat molt més.  Amb el 3+2, la gent surt més al carrer i vol informar-se. Es busca més la vida.  La gent necessita implicar-se, malgrat tot, la majoria dels estudiants no  es preocupen per allò que passa a la universitat, venen aquí només per estudiar, fer les seves hores i marxar a casa.”

Un dels nostres objectius és unificar tots els estudiants mitjançant activitats en què es puguin trobar tant gent de Lletres com de Veterinària.  D’aquesta manera, també podríem fer arribar el que el CEUAB pot fer. Aquesta sinergia és, finalment, el sentit de la universitat i del campus. Hem de eliminar la imatge que, a final, només som quatre persones. Quan organitzes activitats intentes, a més a més que tothom participi, fomentar el coneixement i la formació en aspectes que no s’ensenyen a l’aula.  El fet de que hi hagi un organisme a la universitat que estigui completament dirigit per estudiants és una forma de fomentar la participació.

I el CEUAB té poder real? “Sí, El CEUAB té molt poder, però necessitem el recolzament dels estudiants. Estem al Rectorat, al Consell de Govern, a moltes comissions, al Consell Social, al CIC i al CEUCAT. Tenim tant presència estatal com europea. Però no podem defensar les peticions dels estudiants si ells no ens donen suport”.

La qüestió és que al Consell d’Estudiants som només 40 persones que es reuneixen un cop al mes. Poder real? En té poc. Té el poder que li atorguen les competències que té. Però si el Consell d’Estudiants realment aconsegueix vehicular tot el moviment estudiantil, canalitzar les opinions i, si hi ha una intenció ferma dels estudiants de canviar les coses que passen pel consell, la força de cada facultat s’amplifica.

Les propostes de la candidatura ARA UAB són diverses. “Volem fer que el consell sigui realment la eina que és, que el coneguin a través d’activitats formatives i modificar el funcionament del propi CEUAB,  degut que hem vist que no és pràctic. També tenim la intenció de ser el motor de tots els consells d’estudiants de les facultats, principalment que se’ls donin els recursos necessaris perquè pugin funcionar; saber realment que és el 3+2 i que els estudiants el coneguin; incidir en la qualitat de la nostra universitat i potenciar la qualitat dels estudis de la UAB; donar espais de participació als estudiants dins la universitat i diagnosticar que està passant amb les comissions de la universitat; fer que les escoles vinculades a la UAB tinguin participació estudiantil en el CEUAB; i crear un portal de transparència que començarem a utilitzar en breus. Un altre objectiu és que els estudiants coneguin la varietat de beques atorgables, com per exemple la beca finestreta i crear un sistema d’assessorament per la sol·licitud de beques.”

No tot són coses que falten per fer, també se n’han aconseguit d’altres. “Hem aconseguit la cinquena convocatòria, així molts estudiants no van quedar exclosos del sistema universitari. A nivell de representació s’ha aconseguit que els estudiants tinguin veu en els diferents òrgans, cosa que abans no passava. S’ha ampliat la modificació de la matricula, d’una a tres setmanes. Vam donar suport a la iniciativa per tombar la pujada de taxes imposada al 2012 per la Generalitat de Catalunya, encara que finalment no va poder ser. Hem aconseguit moltes coses a nivell de facultat i a nivell individual”.